Imputar el concepte
“sostenible” a una ciutat implica quelcom més que fer referència als aspectes
mediambientals i fins i tot implica una valoració alternativa dels propis
aspectes mediambientals.
La sostenibilitat,
en efecte, abasta més aspectes que els estrictament mediambientals (aire,
aigua, sòl...). La sostenibilitat té relació i ha d’influir en la majoria de
decisions polítiques, en gairebé totes les actuacions urbanístiques, en les
activitats econòmiques i industrials, i, en fi, es desenvolupa doctrinalment en
un recull de principis operatius que impliquen a aspectes, fins i tot, privats
de la vida de les persones.
Les ciutats
sostenibles (del futur) seran en un grapat important de coses molt distintes de
les ciutats “industrialistes” (actuals).
Una ciutat sostenible és una ciutat de
diversitat humana, que respecta i protegeix la biodiversitat; una ciutat
comprensible i abastable per als seus habitants; una ciutat amb una mínima
cobertura del sòl, per a que pugui respirar i rebre l’aigua de la pluja; una
ciutat amb distàncies curtes; una ciutat eficient energèticament, que incorpora
en cada moment les millors tecnologies possibles en tots els edificis públics i
les promou i estimula en els privats; una ciutat lliure d’emissions tòxiques i
acumulatives; una ciutat que valora i estalvia
l’aigua; una ciutat que controla les deixalles i minimitza la seva
generació; una ciutat amb edificis ecològics que incorporen l’arquitectura
bioclimàtica i les tecnologies d’estalvi energètic i d’aigua; una ciutat
productora d’aliments sans, generats en el seu entorn immediat; una ciutat tranquil·la,
en la que la mobilitat ha estat objecte d’un pacte social de sostenibilitat;
una ciutat en la que es controlen i minimitzen els sorolls; una ciutat en pau, solidaria, responsable de si mateixa i
garant dels valors humans.
Les Agendes 21
locals son, en principi, una eina que
pot esdevindre útil per assolir aquest objectiu, però que, també, pot ser una
cotilla o, fins i tot, una excusa (quelcom similar al que passa amb el 0,7 i la
solidaritat) en l’actuació municipal.
Lleida està en
disposició econòmica, social, humana, industrial, etc... i, singularment
política en virtut de l’aposta de la creació de l’Oficina de Sostenibilitat, de
ser la ciutat que lideri la xarxa catalana de ciutats sostenibles de la seva
mida i que emmiralli a aquestes i, per què no?, a la resta de ciutats de
l’estat de la tipologia de la nostra.
El repte és
aclaparador però, a la vegada, il·lusionant.
Lleida és una
ciutat d’una mida humana que disposa
d’una economia amb força recursos propis per produir els seus aliments, amb
aigua i amb energia, amb cultura i formació, amb una situació estratègica i amb
un entorn privilegiat i és capital natural d’un territori de naturalesa rica,
exuberant, d’atractiu turístic, i que, afortunadament, encara no està
mediambientalment tant agredit que sigui impossible o massa difícil recuperar;
tot plegat, Lleida disposa d’unes òptimes condicions per ser capdavantera
d’experiències sostenibilistes.
L’Oficina de
Sostenibilitat de l’Ajuntament de Lleida és un ens municipal integrat en la
Regidoria de Medi Ambient, que es proposa atansar la vida ciutadana als
criteris operatius de la sostenibilitat. A aquest efecte promourà ordenances
per a que les infrastructures públiques,
immediatament, i les privades en un termini raonable, s’adaptin a aquests
principis: els consums energètics dels edificis i dels espais públics s’hauran
d’autoabastir en la mesura que això sigui possible incorporant contínuament les
noves tecnologies eficients i els nous sistemes alternatius de generació
energètica; els consums, ja sigui de matèries primes com de bens de consum,
s’hauran d’adaptar en allò possible als criteris de sostenibilitat. L’Oficina
de Sostenibilitat endegarà actuacions municipals per a que les empreses i les
indústries lleidatanes siguin motivades i incentivades per avançar en
l’objectiu de la producció neta. L’Oficina treballarà per a que l’economia aposti
per la producció pròpia d’aliments sans generats en el nostre entorn natural:
l’horta. L’Oficina impulsarà el reconeixement públic dels edificis verds i
promourà que gaudeixin d’avantatges fiscals. L’Oficina, juntament amb els
agents socials compromesos en l’Agenda 21, impulsarà un Pacte per a la
Mobilitat Sostenible, prioritzarà el transport públic i l’ús de la bicicleta i
promourà actuacions urbanístiques de prioritats invertides (és l’automòbil qui
s’ha de sentir intrús en determinats espais i no pas el vianant). L’Oficina de Sostenibilitat, en fi, coordinarà
les actuacions necessàries per a que els
criteris ètics de la sostenibilitat
estiguin presents com a referent i com a objectiu en les decisions del
Plenari, en les actuacions de les regidories, i, de retruc, encara que a mig
termini, en el quefer diari dels ciutadans i de les ciutadanes que, en
conseqüència, assoliran més altes cotes de qualitat de vida i gaudiran,
singularment, de la satisfacció que proporciona viure, individualment i col·lectiva, d’acord amb criteris ètics generalment
acceptats.